12/05/10

Cinquè dia al país dels faraons: festa, camells i mercat

“La màgia es materialitza quan de cop i volta et tornes a sentir petita i feliç”

Avui ha estat un dia absolutament encantador. No puc expressar amb paraules el que batega dins el meu cor. El dia ha començat ben d’hora. És divendres i per tant, segons el que marquen les tradicions de l’ Islam, festiu. La casa de la missió s’ha buidat cap allà les 9.oo del matí. A la casa s’aprofiten els divendres per canviar d’aires i anar a conèixer indrets no massa allunyats d’Oxirrinc. Segons el que m’han explicat, han anat d’excursió a l’oasi d’Al Fayum, les tombes de Benihassam, la ciutat d’Akoris, entre altres indrets. Al ser el meu primer divendres he decidit quedar-me al voltants per veure com es viuen els dies de festa a aquesta banda del món. El Dr. Hassan m’ha explicat que tots el divendres s’organitza un mercat on es poden comprar joguines pels nens i menjar de tot tipus. El millor de tot és que queda a poc més de cinc minuts de la casa!

Després d’un té i unes galetes el Dr. Hassan m’ha dit que agafés les meves coses per anar tots dos a fer la visita als voltants de El Bahnassa. No hem fet més de 10 passes que ja podíem ensumar l’ambient de festa i esbarjo amb nens cridant i cantant. Mentre anàvem caminant podia veure com hi havia un grup d’infants a uns 100 metres jugant a pilota sota l’atenta mirada dels seus pares. A l’altre cantó, just per la part que dóna al desert, hi havia un noi jove que muntava hàbilment un cavall lluent i fort. Em sentia hipnotitzada i caminava extasiada mentre el doctor m’anava explicant el que veurien els meus ulls en un moment. No sé com explicar-ho però sentia un pessigolleig a les cames i als braços. Estava molt emocionada pel que passaria. Era com un d’aquells dies en els que sents que tot està bé. Una barreja entre pau i satisfacció. Entre il·lusió i necessitat. A mesura que avançaven els meus peus el meu cor s’omplia de satisfacció. El sol escalfava la sang i no podia deixar de mirar a tot arreu. El doctor continuava les seves explicacions sobre les tradicions pròpies d’aquell indret del desert però era com si les meves oïdes quedessin sordes a les paraules donant més força als meus ulls. Un moment màgic de 5 minuts que es va fer deliciosament etern.

Els colors ballaven llampants pel Dr. Hassan i per mi cada vegada més a prop. Les primeres parades es distingien petites i immòbils al terra. La carretera que obre pas al poble estava atapeïda d’estores amb senyores que oferien somrients els seus productes. Venien des de cacauets fins a braçalets de plàstic amb diferents colors. Hi havia joguines de totes les mides, tambors, arracades, pistoles de plàstic, ceràmica, olles, paradetes de té...tot el que volguessis i més.

El Dr. Hassan em va fer sentir com una nena de 3 anys. De cop i volta em va regalar dos braçalets deliciosos i em va suggerir que em quedés un mocador verd per portar-lo al cap i així lluir més maca. Vam estar prop de 2 hores visitant de manera incansable el mercat. El doctor també va aprofitar per comprar algunes peces de fruita per la casa i unes bosses de cacauets per la reunió diària a la casa de la missió. Cada nit a les 19.oo es reuneix tot l’equip per parlar del que ha passat durant el dia. Avui he d’explicar mil coses!

Quan ja pensava que la meva aventura al mercat havia acabat el doctor Hassan m’ha proposat muntar un camell. No seria una autèntica nena si hagués rebutjat tan meravellosa proposta. Així que sense rumiar-ho gaire més em vaig deixar guiar fins a un camell enorme d’ulls profunds. Una experiència única. Un dia per no oblidar mai.

Acabada la meva aventura el Dr. Hassan i jo vam dirigir les nostres passes cap a la casa. Avui he aprés que no només estic aquí per aprendre del que passa al meu voltant. També estic aquí per conèixer què sóc i què busco. Potser només estic aquí per estudiar l’excavació però avui no. Avui he estat feliç. He oblidat per un moment tot allò que he deixat a casa meva. He oblidat que les ferides es curen amb temps i distància perquè no fan mal.

Pàgina 1 de 1


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl