24/03/2010

Primer dia al país dels faraons: Periodista perduda

‘La nit mai és més fosca del que un mateix s’imagina. La nit ni ofega ni embriaga, només testimonia la mort del dia’

Ahir a la nit el Dr. Padró em va obrir les portes de la missió arqueològica a Egipte. A 300 kilòmetres de El Caire l’aire és més fred i el desert et dóna una benvinguda gèlida amb llops que udolen els estels. Tot i que la gran part del camí l’hem fet de nit i tenint en compte que el meu primer dia a aquest país ha estat esgotador, m’ha estat impossible aclucar els ulls ni un moment. Un festival de llums i colors a la carretera i una motxilla plena d’il·lusions m’han acompanyat durant la travessa.

Resulta estrany veure com la vida et pot sorprendre quan menys t’ho esperes. Estic a Egipte fruit d’un seguit de coincidències inexplicables i delicioses que encara no he paït del tot. Ara mateix estic a la meva cambra. Una habitació petita i blanca que dóna a un pati. El pati de la meva habitació és part del desert. Encara no he pogut veure com és la casa i tampoc sé ben bé què és el que passarà demà però tot el que puc explicar fins ara és l’inici d’aquesta aventura al país dels faraons.

El Dr. Padró és el director de la missió arqueològica d’Oxirrinc. Fa gairebé 20 anys que treballa a l’excavació, concretament des del 1992. El Dr. Padró és catedràtic d’ Historia Antiga a la Universitat de Barcelona, és també director de la Missió Arqueològica d’Oxirrinc (Egipte) i president de la Societat Catalana d’Egiptologia. Ben al contrari del que es pensa habitualment el grup no es composa només d’arqueòlegs. Segons paraules del director “es tracta d’un equip pluridisciplinar” que duu a terme una investigació completa. La missió compta amb epigrafistes, topògrafs, arquitectes, antropòlegs, fotògrafs, restauradors, especialistes en mòmies i, per descomptat, d’arqueòlegs i historiadors.

El jaciment està situat a 300 kilòmetres, aproximadament, al sud de El Caire. L’antiga ciutat d’Oxirrinc es va fundar a la vora d’un dels braços del Nil, el Bar-Yussef (braç de Josep). Actualment, l’excavació es nodreix de la mà d’obra de les poblacions veïnes: El Bahnassa i Sandafa. Aquestes poblacions han vist en la missió del Dr. Padró un filó econòmic necessari que enriqueix aquests pobles de la regió de Mynia. Val a dir, que la zona d’excavació ocupa uns 6 km2 i, tot i que la intenció no és excavar tot el perímetre, es pretén obrir per zones i sectors el jaciment.

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la conferència que van donar el Dr. Padró, la Dra. Pons i la Sra. Mascord a la Universitat de Turisme de El Caire. Va ser una ocasió única per completar els meus coneixements sobre el jaciment i la seva evolució. Durant una hora i mitja, aproximadament, els doctors van fer una repassada a nivell evolutiu de l’excavació d’Oxirrinc. Va ser una experiència, si més no, peculiar ja que des del primer moment em van rebre com a membre de la missió del Dr. Padró. Jo acabava d’arribar de l’aeroport amb la meva bossa d’esport i vestida amb uns texans i unes sabatilles esportives. Envoltada de catedràtics, representants d’institucions oficials i presentada com a reportera de la missió vaig morir de vergonya.

Després de les presentacions i les reunions pertinents amb les autoritats i les personalitats aplegades per l’ocasió, i encara amb les sabatilles i la cara de cansada, em van convidar a dinar a un dels millors restaurants de la capital per segellar un dia que havia estat rodó. Cap a les 19.00 hores es va donar per clausurat el dia i va ser llavors quan els professors i la periodista van fer via per anar a les profunditats del desert. Allà on els llops guarden una casa envoltada de sorra.

Avui ha estat el meu primer dia. Ara, a la intimitat de la meva cambra em puc sincerar. Després d’un dia de bojos, amb l’arribada, la conferència i les emocions, m’he adormit. Exacte, arribar de matinada i programar un rellotge que no funciona ha estat el punt que ha fet trencar el compromís que havia establert amb el Dr. Padró. M’he aixecat 4 hores més tard del que havíem quedat. Així doncs, el meu primer dia ha estat bastant catastròfic. No hi havia ningú a la casa així que he decidit sortir a voltar pel jaciment per trobar algun indici de vida a la missió. No he trobat el director de l’excavació però he tingut la sort de trobar el Dr. Hassan qui ha tingut l’amabilitat de portar-me a l’Osireion, un temple soterrani per ara únic al món que m’ha extasiat i sorprès al mateix nivell.

He d’aprofitar al 100% aquesta oportunitat. Tinc pocs dies per fer els reportatges sobre l’Osireion i hi ha massa coses a investigar i descobrir dins aquest jaciment. Les portes del desert l’han obert per donar-me la benvinguda a les entranyes de la història.


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl