28/04/2010

Tercer dia al país dels faraons: La ciutat de la mà d’un inspector autòcton

“Fins i tot els carrers de les poblacions més humils són plens de vida sempre i quan un nen tingui dibuixat un somriure”

Una excavació no és només un jaciment. I més quan part de la història d’Oxirrinc va lligada a l’evolució social de les poblacions veïnes. Així doncs, El Bahnassa i Sandafa formen part de les veus enterrades sota la sorra del desert. Formen part de la història del jaciment perquè, segons el Dr. Moustafa (inspector de l’excavació) “segurament part de l’antiga ciutat d’Oxirrinc està sota les poblacions veïnes”. Per tant, no es pot dir que el jaciment es limita als 6km2 que actualment registra la missió. Per entendre el naixement i la mort de la ciutat es fa necessària una visita als voltants del jaciment.

El Dr. Moustafa és un dels inspectors autòctons del jaciment. S‘encarrega d’assessorar i supervisar els treballs dels obrers a l’excavació per vetllar per la seguretat dels materials que es van trobant. Tot i que l’agenda del Dr. Moustafa està molt atapeïda avui m’ha acompanyat a fer un tomb pels pobles veïns i el conjunt de l’antiga ciutat. He de confessar que la primera vegada que es trepitja El Bahnassa el visitant es pot sentir intimidat i sorprès però tot i què es tracta d’una població humil i rural els carrers són plens de vida. Els nens corren descalços per la ciutat però corren darrere de pilotes acolorides amb un somriure dibuixat als llavis. Tot i què no porto més de 3 dies a la missió, els treballadors de l’excavació han fet córrer el meu nom per El Bahnassa i Sandafa. Quina sorpresa quan tothom, nens i grans, em cridaven i saludaven pel meu nom. A cada passa que feia amb el Dr. Moustafa trobava un somriure encantador que em deia “welcome to Egypt!”.

Tot i què creia que no podia ser millor la meva visita i, per tant, el meu dia fora, el Dr. Moustafa m’ha sorprès amb un trajecte molt divertit en toc toc. Aquest transport urbà el van adoptar de l’Índia i consisteix a transformar una motocicleta en un taxi amb capacitat per 3 persones més el conductor. Val a dir, que només és apte per trajectes dins les poblacions o, excepcionalment, recórrer distàncies de fins a 2 kilòmetres. Vam parar just a la frontera invisible que separa la ciutat del desert i, per tant, de l’excavació d’Oxirrinc. Allà vaig descobrir una de les portes monumentals que antigament obrien la ciutat als visitants i una de les columnes romanes en línia a la porta que sostenia una estàtua de l’emperador regnant. Ha estat una oportunitat per donar cos palpable al conjunt de l’antiga ciutat. Sembla mentida com poden continuar visibles i completes estructures que daten de més de mil anys. El més sorprenent és poder imaginar com tota una civilització va morir deixant darrere seu una estela de monuments testimonis de la seva decadència.

Al capvespre el cel és vermellós i poc a poc l’aire es refreda al desert. Les passes m’apropen a la fi del dia anant cap a la casa al mig del desert. Em reconforta saber que no només es tracta d’una excavació. És gratificant saber que les civilitzacions no moren, evolucionen. El Bahnassa i Sandafa són testimonis vius de que Oxirrinc no va desaparèixer. Continua viva.


© Xarxa Audiovisual Local
Logo_xtvl